EL COMBOI DELS 927
Els
alumnes de 4t d’ESO han fet una activitat anomenada “ De la
ideologia als camps d’extermini”. L’objectiu era que s’adonaren
de com les ideologies si que poden materialitzar-se i de vegades, de
la forma més cruel i despietada possible, tal com van ser els camps
de concentració i d’extermini construïts pels nazis. Allí no
sols van morir jueus, també es va explotar i eliminar a alemanys
opositors polítics del règim nazi i malalts mentals o físics que
pogueren degenerar la “raça ària”; gitanos o espanyols. Per
això, una activitat va ser veure el documental “El comboy de los
927” i que els propis alumnes digueren les seues pròpies
observacions. Ací us en deixe algunes.
AINOA
FAYOS amb un treball de molta maduresa ens conta que:
Aquest
documental m’ha semblat molt interessant i diferent.
Això
es deu a que tots els altres que he vist sobre aquest tema, o bé
tractaven d’espanyols republicans en el franquisme o de jueus en
camps de concentració. Però la veritat és que sempre, fins fa poc,
ho havia relacionat, eren com dos temes distints.
Per
una banda, sabia que Franco i Hitler tenien bona relació per les
seues ideologies, i que tant Hitler com Mussolini havien participat
en el bombardeig de moltes ciutats i pobles espanyols durant la
guerra civil. Però, el que no m’havia imaginat és que el règim
nazi, els transportara, des de França, als seus camps de
concentració. Jo pensava que el nazisme era un tema que sols
afectava a la població alemanya, en concret als jueus, gitanos,
oposició política, homosexuals.... i no a la població d’altres
països. Però, aquest documental m’ha mostrat una altra cara de
la història d’aquests anys marcada pel feixisme que no sabia, he
aconseguit comprendre com els espanyols van acabar en els camps de
concentració, després d’haver lluitat en la Guerra Civil i
d’haver-se exiliat a França a causa de la repressió a Espanya.
Per
tant, he observat que, a banda dels problemes que havien de fer front
els republicans amb el règim franquista a Espanya, també havien
d’afrontar els problemes que els causava ser una amenaça per als
nazis solament per la seua ideologia.
A
més, també em va sorprendre el fet de que, una vegada alliberats
del camp de Mauthausen, els espanyols foren declarats
apàtrides. Aquest fou un dels
majors disgustos dels republicans, que pensaven que ja podien tornar
a casa a veure a la seua família. Però aquest terme significava
que ja no eren espanyols, per les seues idees.
RAÜL
MOSCARDÓ també ens fa partíceps de què li ha cridat l’atenció:
En
principi hi ha que destacar que els espanyols foren els pioners al
camp de Mauthasen cap a l’any 1940, inclús abans que els jueus, i
a més, foren els dels primers en treballar en la construcció del
propi camp.
Una
vegada iniciada la Segona Guerra Mundial, els espanyols que es
trobaven a la França ocupada pels nazis, en camps de refugiats, van
ser trets d’estos camps i havien d’afrontar viatges llargs de
alguns dies de durada fins arribar al camps de concentració
alemanys. Els vagons de tren on viatjaven, eren vagons de càrrega,
els presoners espanyols sofrien, ja que passaven els dies i vivien en
condicions antihigièniques com si es tractara d’un tren que
transportara bestiar i sobretot perquè no tenien cap idea sobre el
seu futur i el destí que els esperava.
Una
vegada al camp de Mauthasen les famílies eren separades segons el
sexe i l’edat de cada persona sense cap oportunitat d’acomidar-se,
i abans de ser internats al camp, tots els mutilats i discapacitats
eren assasinats, ja que eren considerats com no vàlids per al
treball per els soldats nazis.
Com
que algunes zones del camp estaven voltades per tanques
electrificades, molts presoners se suïcidaven agafant-se a aquesta i
formant una cadena de persones.
Els
espanyols que foren alliberats d’aquests camps per l’exèrcit
estatunidenc van haver de fer front a una nova realitat, i és que
contra tot pronòstic a Espanya va triomfar el franquisme, per tant
els presoners no van poder tornar a Espanya immediatament ja que com
a republicans eren considerats contraris al règim.
MARINA BATALLER ens dona més detalls...
El
comboi dels 927 es va convertir en el primer tren que ix de
l’occident amb població civil cap a un camp de concentració, la
seua destinació era Mauthausen a un camp per a no “reeducables”
segons el règim nazi.
Dels
927 espanyols que els alemanys van treure del camp de refugiats
d’Angulema sols van haver-hi 30 supervivents. Tots destaquen “el
sofriment. En aquest tren van pujar famílies senceres ( homes,
dones, xiquets i ancians). Segons conta una supervivent, les dones i
els xiquets van passar 18 dies amb les respectives nits sense menjar
ni veure al tren. Com no podien eixir dels vagons alí feien totes
les seues necessitats que acompanyades de l’olor corporal, era
insuportable.
Un
home heu descriu amb aquesta frase: ”Desde
el mismo momento en que te encerraban en el vagón del tren, ya
pedías tu personalidad, ya no eras libre. Ya hacían de ti lo que
les daba la gana, ya no tenías nombre, ya eras un número.”
MARIA
PASCUAL per la seua banda destaca que,
Mentre
els homes i xiquets de més de 14 anys es van quedar al camp de
concentració per treballar, un vagó amb les dones i xiquets va
tornar a Angulema (França), d’on havia eixit. En una estació van
deixar baixar una malalta per por a que s’estenguera la malaltia i
ella va ser de les primeres en contar contar tot el que els estava
passant.
També
ens explica que va estar a punt de donar-se una segona expedició per
a portar més espanyols "rojos" a Mauthausen, però a la fi
no es va realitzar perquè els alemanys van prioritzar i agafaren a
jueus i gitanos.
Sense
dubte el més curiós de documental en la meua opinió és la par
final. Ens explica que els espanyols, com ja he comentat abans, van
ser els primers en arribar a Mauthausen i per tant, els que van fer
el mur que determinava els límits del camp d'extermini. Les pedres
en les quals estava fet el mur estaven firmades amb sang per tots els
espanyols que l'havien construït.
A
Espanya en aquest moment estava el franquisme que tenia fortes
relacions amb el règim nazi liderat per Hitler. El documental mostra
com el règim franquista de la mà de Serrano Suñer sabia que estava
passant-los als espanyols, però no va fer res per ajudar-los ja que
eren “rojos”. Així mateix, quan les forces aliades van alliberar
els presos dels camp nazis. Els espanyols no van poder tornar a
Espanya.
Foto
corresponent a l’alliberament de Mauthausen per les forces aliades,
on podem veure clarament un cartell en castellà donant-los la
benvinguda.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada