dimecres, 7 de febrer de 2018

Entrevista a Maria "La Nostra Conserge".


Si us diguérem que Maria Ureña Roig anara a ser entrevistada, no seria tan obvi com si us diguérem que hem entrevistat a Maria la Conserge. Ella porta 18 anys entre nosaltres i aquest any ens diu adéu i per aquest motiu li hem dedicat aquesta entrevista a mode d'homenatge.

1. En què consisteix ser conserge?

Doncs, consisteix a portar el manteniment de l’institut, és a dir, quan s’hi produeixen problemes amb l’aigua i l’electricitat o hi ha un deteriorament de l’estructura de l’institut, he de cridar els tècnics perquè ho solucionen. També consisteix a fer fotocòpies, respondre les trucades de telèfon, anar a correus, atendre els pares quan venen a parlar amb els professors o a buscar algun fill. Per altra banda, m’agrada dedicar temps al jardí. És un treball molt variat, el qual fa que mai m’avorrisca.

2. Què és el que més t’agrada de la teu professió? I el que menys?

En general m’agrada tot. Crec que és una bona feina. Treballe amb el professorat, amb l’alumnat i tracte amb els pares també. El que menys m’agrada és el començament de curs, que he d’ordenar les aules, fet que suposa col·locar taules i cadires en les diferents classes. Aquest és un treball més costós.

3. Què sents després de tants anys a l’institut?

Em sent com si estigués a la meua segona casa, ja que són molt anys treballant ací.

4. Com qualificaries la teua aportació a l’institut?

Crec que molt bona. Sempre he intentat fer el millor en aquest institut, perquè tot funcione correctament.

5. Quin ha sigut el company en el què millor t’has portat?

Els nostre equip de redacció: Elena, Jose i Ivan.








Pense que amb tots, sempre hem tingut bona relació. Però si he d’anomenar algú en particular, seria Vicent, l’administratiu, ja que tinc més confiança amb ell. En general, em porte bé amb tots, fins i tot amb l’alumnat.

6. Quins han sigut els millors moments o records que has tingut en aquest institut?

Quan vam passar dels ‘’barracons’’ a aquest centre: la il·lusió d’estar en un centre nou i més còmode.

7. Quines experiències laborals has tingut al llarg de la teua vida?T’hauries dedicat a una altra feina si hagueres tingut l’oportunitat o tenies altres expectatives cap al futur?

Per descomptat. Abans treballava en el comerç de l’alimentació, però açò suposava estar molt de temps fora de casa, cosa que em suposava un gran esforç, ja que tenia dues filles petites. Per aquesta raó aquesta feina em venia millor per a poder estar més temps amb elles.

8. Estigueres de conserge a algun centre abans de vindre ací?

Sí. Vaig estar deu anys treballant a l’institut José Segrelles, d’Albaida. Després em vaig quedar aturada i vaig començar a treballar a aquest institut l’any 1999.

9. Com accedires a aquesta feina? Va ser difícil?

No. Vaig tindre sort, ja que tenia un amic a l’institut d’Albaida i em digué que es jubilaven dos conserges. Vaig anar a l’atur per inscriure’m. Eixiren tres candidats per la feina entre els quals vaig ser jo l’elegida després d’un consell escolar. 
 
10. Com creus que et valoren a l’institut i com valores la teua feina?

Jo no puc saber com em valoren. Aquesta pregunta l’haurien de respondre el pares, professorat, alumnat... No obstant això, és un treball molt gratificant, ja que pense que un institut no pot funcionar sense un conserge.

11. Com et planteges la teua vida a partir d’ara?

Espere que no m’afecte el fet de no estar més a aquest institut, després de tota una vida de treball. A partir d’ara, a banda de descansar, vull fer diverses activitats, com encarregar-me de les tasques domèstiques, fer esport, passar més temps amb la meua família, viatjar... Segur que no m’avorriré!

12. Si pogueres treballar un any més ho faries?

No, perquè ja estic cansada. Considere que ja porte molts anys treballant i és l’hora de descansar. Recorde eixir de l’escola i anar a ajudar ma mare amb la seua tenda.

13. Quin missatge t’agradaria donar a l’institut per acomiadar-te?

Sincerament estic molt agraïda amb tots, tant el professorat com en l’alumnat. He treballat amb molta gana. Per últim vull donar les gràcies a la gent del poble que també m’han acollit des del primer dia que vaig arribar.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada